96 Normal 0 21 false false false ES-TRAD X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} Joan Crexells va morir jove, el 1926, deu anys abans de l'inici de la Guerra Civil. Fou una mort molt lamentada, perquè Crexells prometia molt. Així ho expressaren la majoria d'amics i coneguts, prohoms de la cultura com Carles Riba, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Joan Estelrich, Antoni Rovira i Virgili... Com les futures estrelles de rock, moria quan encara no havia arribat al zenit de la seva obra. Filòsof, periodista, assagista, traductor, a ningú no deixà indiferent. En una conferència a Salamanca, Unamuno, després de sentir-lo, exclamà «quin prodigi!». En el cas de Crexells, resulta inevitable fer tota mena d'elucubracions sobre «què hauria pogut ser» la cultura del país si no hagués mort tan aviat. De ben poques personalitats de la cultura catalana del segle passat, fins i tot d'aquelles que han acabat figurant en els llocs més destacats, se'n podria afirmar una cosa semblant.
