Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel•lectual Europeu i el Màster Barcelona-Europa. També dirigeix la col•lecció «Figura», a Edicions de la UB, en què va aparèixer Joan Fuster. Figura de temps (2012), un llibre editat per ell mateix i per Teresa Rosell Nicolás. A més d’articles sobre Walter Benjamin, Victor Klemperer, Josep Pla, Eugeni d’Ors, Santiago Rusiñol, Peter Altenberg, Joan Estelrich, Charles Maurras, entre d’altres, i edicions d’Ernst Robert Curtius i Stefan Zweig, ha publicat L’erosió (2001), un relat d’un viatge literari a l’Argentina. Com a assagista, cal destacar els següents llibres seus: J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), Poética del Café (2007), Un somni europeu. Història intel•lectual de la literatura comparada (2011), El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (2015) i París, Madrid, New York: les ciutats de lluny de Josep Pla (2019), amb el qual va obtenir el Premi Joan Fuster dels Premis Octubre 2018.
Antoni Martí Monterde ens ofereix un assaig sobre Joan Fuster, l’intel•lectual català més decisiu del nostre temps i un dels escriptors europeus més fascinadors del segle XX. La bibliografia sobre Joan Fuster és prou densa i extensa, però de vegades massa inconcreta o generalista, o centrada en la seua dimensió política, com a renovador del catalanisme des del País Valencià, impulsor de la idea de Països Catalans. Sense bandejar aquestes evidències, en aquest llibre es fa una aproximació a l’assaig humanista de Fuster, des de la seua reflexió sobre l’originalitat de l’escriptor i la sociologia de la cultura fins a la meditació sobre la cultura catalana en el marc de la identitat cultural europea. La paraula «assaig» —l’assaig perfecte, segons Fuster— esdevé l’eix central d’un llibre que recull dues dècades de recerca i pensament sobre Joan Fuster.
