El 23 d’agost de 1815, al castell de Sant Ferran, de Figueres, fou penjat a la forca Josep Pujol i Barraca. Boquica, com era conegut pels seus coetanis -amics i enemics-, havia nascut a Besalú feia 36 anys i havia estat traginer de professió fins al moment de començar la Guerra del Francès. Passà a combatre a favor de les tropes napoleòniques i actuà com a bandoler, sobretot per les terres de la Garrotxa. Aquesta biografia posa els autors als antípodes de la bibliografia d’exaltació de la Guerra del Francès pròpia del segle xix. D’una visió plena d’elements romàntics i d’esperit èpic, passen a la zona fosca de desercions, traïcions, col·laboracionisme, bandolerisme... en ocasions més tràgica que la història novel·lada.
