Josep Sebastià Pons, poeta de la Catalanitat essencial és un assaig inèdit d'Esteve Albert, premiat al 1983 amb el Premi literari Vila de Perpinyà i fins ara no publicat, que Josep Puig-Pla i Jaume Vellvehí i Altimira ens posen a l'abast gràcies a la seva recerca arxivística.
Esteve Albert ens proposa un magnífic retrat literari de Josep Sebastià Pons, el poeta d'Illa, i al capdavall un retrat del Rosselló mateix en aquesta època de la Renaixença nord-catalana (1910-1930).
Per Pons, com per Albert és en el fons popular de la literatura oral que es forja la llengua i es construeix la literatura culta.
Resseguint l'obra de Josep Sebastià Pons, Esteve Albert ens permet descobrir les imbricacions entre la vida personal del poeta i la seva poesia, els seus lligams amb els poetes del sud i el seu mestratge sobre la nova poesia occitana.
Els annexos permeten entendre la feina de l'Esteve Albert per difondre i defensar l'obra de Josep Sebastià Pons, amb homenatges, converses amb Simona Gay (germana del poeta), prolègs d'edicions, fotografies.
Publicar aquest text és continuar a mantenir vives la memòria, la coneixença, l'estudi de l'obra de Josep Sebastià Pons i del seu entorn.
