Segon volum de la Trilogia. Alguns soldats-cronistes d’aquest volum eren coneguts com «La brigada del vidre» perquè eren estudiants i duien ulleres. Escriuen des de la trinxera sense buscar l’heroisme. Han perdut la innocència i mostren que un soldat és algú que té polls, que pateix fred, gana, por i desconnexió del món quotidià. Registren la vida al front i les seves inquietuds íntimes, amb naturalitat, coratge i sovint amb humor. Les cròniques, publicades en rotatius com Diari de Barcelona, La Publicitat o Treball, o en revistes setmanals o mensuals, inclouen narradors coneguts (Calders, Tísner, Pàmies), poc coneguts o completament desconeguts, fins a una trentena en total, que ofereixen una aproximació directa a la realitat dura i inclement de la guerra, que Tísner considerava «inenarrable».
