Tenim tendència a pensar que les revolucions són fortes: frustracions i reivindicacions cridades als carrers. Però les idees que els alimenten s’han concebut tradicionalment en espais molt més tranquils, en racons petits i aïllats on una avantguarda pot xiuxiuejar entre ells, imaginar realitats alternatives i deliberar sobre com assolir els seus objectius. Aquest llibre extraordinari és una recerca d’aquests espais, al llarg de segles i entre continents, i un avís que —en un món dominat per les xarxes socials— aviat s’extingeixen.
Gal Beckerman, editor de The New York Times Book Review, ens porta al segle xvii, a la correspondència que va impulsar la revolució científica, i després avançar en el temps per examinar els motors del canvi social: les peticions que van assegurar el dret a votar a la Gran Bretanya de la dècada de 1830, els fanzins que van donar veu a la ràbia de les dones a principis dels noranta, i fins i tot les aplicacions de missatgeria utilitzades pels epidemiòlegs que lluitaven contra la pandèmia a l’ombra d’una administració inepta. En cada cas, Beckerman mostra que els nostres moviments socials més definitius —des de la descolonització fins al feminisme— es van formar en xarxes tranquil·les i tancades que permetien a un petit grup incubar les seves idees abans de difondre-les àmpliament.
