La situació que Hawthorne ha retratat en aquesta novel·la és la fi d'una vella estirp de la Nova Anglaterra, ens diu Henry James comentant La casa de les set teulades. I afegeix: «Hawthorne ha estat admirablement inspirat en la tria de les figures en les quals pretén interessar-nos. Es tracta de figures, més que no pas personatges; de retrats més que de persones. En la ment de l'autor, tots ells constitueixen models de quelcom més general, de quelcom que té relació amb la història, en un sentit ampli de les famílies i els individus, i cadascun és el centre d'una pinya d'aquells raonaments enginyosos i meditatius, en general més malenconiosos que alegres, que es dissolen en l'actualitat i textura de la narració i li atorguen una mena de riquesa moral. La casa de les set teulades és una producció d'envergadura, generosa, dominada per aquest vague mormolar, aquest eco indefinible, propi del conjunt de la multitudinària vida humana, que és l'autèntic símbol d'una obra de ficció».
