A La casa i la flaire dels llibres, Maria do Rosário Pedreira institueix la casa com el lloc d’allò femení i quotidià, un món on es reclou tot allò que perdura, bé sigui sota la forma de la memòria o de la nostàlgia. Els llibres evoquen allò viscut i el que queda per viure.En la seva versió original en portuguès, el llibre A Casa e o Cheiro dos Livros rebé els premis de poesia Poême i Maria Amália Vaz de Carvalho l’any 1996.Desperta’t més d’hora i entretén-te a mirar-lo sotala llum blavaque els dies diuen a casa quan són tranquils.I no li demanis res al matí: els matins li pertanyen;Deixa’l que regui els cossiols al balcó i surt,Travesa el carrer mentre hi hagi claror. I aixíSempre farà sol i el tindràs per sempre,Com per sempre l’he perdut jo, de sobte,Per no haver-ho fet així.