Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876) és una figura clau de la història de Catalunya i de l'urbanisme mundial. Aquest llibre ofereix un recorregut exhaustiu per la vida de l'enginyer català que va transformar permanentment la fisonomia de Barcelona amb el seu llegendari Pla de l'Eixample, considerat un dels projectes urbans més influents del segle XIX.
Nascut a la masia El Cerdà de Centelles, Cerdà va formar-se com a enginyer de Camins, Canals i Ports a Madrid, on es va graduar sisè de la seva promoció. La seva trajectòria professional el va portar a treballar en obres públiques arreu d'Espanya, participant inclús en la construcció del primer ferrocarril espanyol entre Barcelona i Mataró. El 1849 va renunciar al seu càrrec estatal per dedicar-se plenament a la seva gran passió: l'"idea urbanizadora".
L'obra que va canviar l'urbanisme
El seu tractat Teoría General de la Urbanización (1867) representa la sistematització de l'urbanisme com a disciplina moderna. En aquesta obra pionera, Cerdà va analitzar fenòmens com la concentració demogràfica, la industrialització i les condicions de vida de la classe treballadora, anticipant impactes futurs com l'automòbil i el metro. La seva visió integral, que combinava aspectes socials, econòmics i higiènics, va marcar un abans i un depois en la planificació urbana.
Aquest llibre és una lectura obligatòria per a estudiants d'arquitectura, enginyeria, història i qualsevol persona interessada en comprendre com es va forjar la Barcelona moderna.
