Un dels problemes més grans que ens trobem quan volem estudiar la trajectòria de la Confederació Nacional del Treball és la dificultat per localitzar documentació generada pel sindicat. Les vicissituds històriques i la idiosincràsia dels militants han fet que aquesta estigui molt dispersa o que hagi desaparegut. La CNT. Papers d'exili i clandestinitat, el volum número 12 de la col·lecció «Els papers del Pavelló de la República», editat a cura de la historiadora Teresa Abelló i Güell, ofereix una aproximació a la documentació relativa a la CNT que hi ha als fons documentals de la Biblioteca del Pavelló de la República i una mostra del seu contingut. Durant dècades l'anarcosindicalisme representà la lluita obrera i a Catalunya liderà, amb autoritat, l'associacionisme obrer fins al 1939. La Segona República, de manera sincrònica amb els canvis politicosocials que hi tingueren lloc, representà el període àlgid de la història de la CNT, però durant el franquisme aquesta entrà irreversiblement en fase d'anorreament. En aquest llibre es fa un repàs de la història de la CNT, sobre la base de documents produïts per l'organització, des del moment en què, perduda la guerra, hagué de passar a la clandestinitat: els seus dirigents foren silenciats i es desfermà un clima de repressió sever. Seguint un eix cronològic, s'analitza la trajectòria de la CNT des que, en plena Guerra Civil, fracassat el seu programa revolucionari, comença la seva davallada com a sindicat. Des d'aleshores, resistència i lluita per la reorganització van anar paral·leles a les pugnes internes entre dirigents històrics i militància a l'exili, d'una banda, i la CNT ressorgida a l'interior d'Espanya que tractava de reorganitzarse en la clandestinitat, d'una altra. En conseqüència, es tracten els intents de reorganització a l'exili i les successives crisis internes a causa de les diferències entre la CNT de l'interior i l'exterior, fruit de les realitats discordants que van desgastar l'organització fins a convertir-la en una ombra del passat.
