A La dama de les boires, i amb l’ajut d’un grapat de fets i persones verídics, Gabriel Janer Manila ressuscita tota una època, amb les seves tensions polítiques i culturals, els seus anhels i les seves pors. Aconsegueix fer partícip el lector d’un diàleg fascinant entre l’antiga perifèria mediterrània i el món cultural centreeuropeu de fi de segle. La pretensió dialèctica es palesa no només en la concepció general de la novel·la, sinó també en algunes miniatures narratives, com tal vegada aquella trobada entre la pricesa Sissí i na Caterina. Des de l’òptica d’en Martí, que d’adolescent com tants d’altres s’havia prostituït per l’arxiduc, la novel·la esfulla de mica en mica el complex drama psicològic de Ludwig Salvator després que aquest abndonés l’illa molt temps enrere. La novel·la consta d’una llarga carta que escriu Martí al seu senyor des de la solitud d’un monestir muntanyenc per informar-lo de la mort de qui ha passat a la història com el gran amor mallorquí de l’arxiduc: na Caterina Homar. A ella, fi lla d’un fuster, havia transferit la gestió d’alguns béns de l’illa, i era qui l’acompanyava en els seus llargs viatges per la Mediterrània, en què també hi degué prendre part el narrador, fi ns que un dia l’arxiduc els envià tots dos de tornada a Mallorca, on esperaren debades el retorn del qui ho fou tot per a ells: amant, pare, mentor, benefactor, corruptor i destructor.
