Així, en un sol poema de 642 versos alexandrins, Costa i Llobera interrelaciona el món Hel·lènic, la fe cristiana i els orígens prehistòrics de Mallorca. Es tracta d’una peça cabdal de la literatura costailloberiana, un poema que parteix de la necessitat de sortir de l’aïllament del poble insular i de cercar lligams amb la civilització admirada. L’Englantina d’Or dels Jocs Florals del 1902 avala la potència del projecte, fins al punt que l’admiració per la figura de Nuredduna és vigent encara avui; no debades, el seu nom és el títol d’un grapat d’obres de diferents autors: l’òpera d’Antoni Massana i Miquel Forteza, les cançons d’Anegats, Victòria Quingles o Magí Garcías, que li dedica un disc sencer; el nom de la sibil·la també és present als carrers de molts de pobles; va ser atorgat a un asteroide descobert des de l’observatori de Mallorca i, fins i tot al Passeig Marítim de Ciutat, hi podem trobar l’escultura de Remígia Caubet de la talaiòtica amb la lira d’Homer, com qui esperàs el retorn de l’estimat, o com si volgués que la vengués a cercar per fugir d’allò en què s’ha convertit aquesta terra, com ja pronosticava el vell més crític del poblat: Les tribus no se troben en temps de dar perdó / avui que tota l’illa sotmeten gents estranyes.
