El 1932, Walter Benjamin escrivia: «Però ja hi ha edificis hotelers inacabats a Eivissa i Sant Antoni, en els quals es promet aigua corrent als estrangers. El temps fins a la seva finalització s'ha tornat preciós». Aquestes reflexions són producte de les seves estades a l’illa l’any 1932 i l’any 1933. Quan va escriure aquestes paraules, el turisme es començava a desenvolupar a Eivissa només de manera tímida. El mateix any 1932 s’inauguraren nous i moderns hotels i les coses començaven a canviar a poc a poc. De tornada, l’any 1933, Sant Antoni se li va fer car i insuportable i va pensar a fugir d’aquella colònia de turistes estrangers.Sense teoritzar específicament sobre el turisme, Walter Benjamin va apuntar interessants reflexions sobre els viatges, sobre els mitjans de transport, sobre el turisme, sobre l’anivellament o aplanament de la Terra —que avui denominaríem «globalització»—. Benjamin dedicà textos a les postals —en aquell moment íntimament connectades al turisme— o al fenomen, tan modern, del viatger decebut o que intenta infructuosament «connectar» amb el lloc i els seus habitants.L’anàlisi de la documentació conservada, així com de la premsa del moment, permet una aproximació a com s’anava transformant l’illa i als debats que s’hi establien íntimament (la necessitat de construir nous hotels, el patrimoni material i la seva conservació, la desaparició del folklore i de la roba típica eivissenca, etc.). Finalment, presentem una selecció dels escrits de ficció de Benjamin de tema o ambientació eivissenca que permet copsar indirectament, per una banda, la seva experiència de l’illa i, per l’altra com en aquests contes s’hi reflecteix no només Eivissa sinó el pensament i la reflexió teòrica del seu autor.
