El Prometeu tecnològic del segle XXI ens ha entregat el foc digital i ens ha convertit en petits demiurgs. Hem despertat d'un somni mil·lenari i s'han obert les portes de la terra promesa de la interactivitat. Prometeu ens ha donat el poder simbòlic i estem ebris de nosaltres mateixos. Som fills d'un messianisme tecnològic i estem convençuts que l'únic límit de l'acció humana rau en allò que (encara) no pot fer la tecnologia. La resta, és possible. I desitjable. Som, com diria Ortega y Gasset, uns nens consentits? Vivim en una societat accelerada, seduïda per la tecnologia i, sense adonar-nos-en, a cops de clics, renunciem a la nostra vida privada i a les nostres llibertats individuals mentre ens entretenim a Internet. No som conscients que la nova sobirania que tenim en el ciberespai posa en risc la pròpia democràcia.
