La febre del cim ha esdevingut amb el temps un llibre mític que va canviar per sempre la visió idíl·lica que es tenia de l'Everest, el cim més alt del món. Amb una escriptura directa i captivadora, Krakauer ens guia, pas a pas, en el seu viatge des de Katmandú fins al cim de l'Everest, en un relat esfereïdor en què detalla, amb una brutal precisió literària, tots els infortunis i errors comesos en una expedició tràgica. Quan, finalment, el 10 de maig de 1996, va aconseguir coronar el cim, patia les conseqüències de la falta de son i d'oxigen. En iniciar el descens, a 8.848 metres d'altitud, una vintena de companys encara s'esforçaven per fer el cim, sense adonar-se que el cel s'havia començat a ennuvolar. Els membres d'aquella expedició comercial havien pagat una fortuna per coronar l'Everest, i alguns, posseïts per la febre del cim, ho van pagar amb la vida.
ONA-REC
El 29 de maig de 1953, el xerpa Tenzing Norgay i l'alpinista neozelandès Edmund Hillay aconsegueixen trepitjar el cim de l'Everest. La primera dona en ascendir va ser la japonesa Junko Tabei, el 1975. El 2004, el xerpa Pemba Dorjie va fer el trajecte entre el camp base i el cim en només 8 hores i 10 minuts. El 30 de maig de 2005 s'hi va celebrar el primer casament, entre els xerpes Pem Dorjee i Moli Mulepati.
L'any 1996 va ascendir-hi l'alpinista catalana Araceli Segarra i, el mateix any, van morir-hi vuit turistes que havien pagat sumes importants per ascendir. Aquesta tragèdia i l'abús que se'n fa de la muntanya està molt ben narrada per Jon Krakauer a 'La febre del cim. Crònica d'una tragèdia a l'Everest' (Folch & Folch).
