«La festa major de Gràcia, començada a Ax-les-Thermes l’any 1945, justament a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, però finalment enllestida a Poitiers l’any 1952, és una peça costumista breu, qualificada de comèdia en un acte per Capdevila, de factura força tradicional i sense pretensions escèniques renovadores. Una mica ingènua, destaca, justament, per la continuïtat que representa amb bona part del teatre popular i de diversió del mateix autor anterior al tall de 1939. Això sí, amb la significativa variació temàtica que representa el tractament realista, proper i quotidià, del tema de l’exili i les seves circumstàncies, que la fa una obra de tesi, amb una remarcable intencionalitat de document històric.
