La fidelitat insubmisa és una lectura actual del relat d’Abraham, personatge considerat com a pare de la fe i que esdevé el tronc comú del judaisme, el cristianisme i l’islam. Joan Mesquida hi desenvolupa una anàlisi que qüestiona la interpretació d’un episodi que sovint s’ha vist com una heroïcitat, com un exemple de submissió i entrega, però que avui pot assemblar-se massa a la història d’una radicalització. Amb la seva lectura, Mesquida destaca el procés d’evolució i de maduració de la fe amb què Abraham manté l’esperança sobre allò que Déu li ha promès. Des d’aquesta perspectiva, el relat del patriarca s’entén com un model de fe cap a la figura d’un déu que ens demana confiança i fidelitat —a pesar de tot el que ens passa al llarg de la vida—, i que apropa els lectors a una reflexió profunda sobre els diversos sentits del verb «creure».
