1888: la gran Exposició. Barcelona és una ciutat de mags i poetes, vanitats i misèria; cabassos de misèria amagada sota una catifa obscena. Eugeni Bellavista és un pintor frustrat que arriba a Barcelona per dedicar-se, accidentalment, a la fotografia galant. S'adonarà que la ciutat és una cotilla perfecta; que reprimeix entre somriures. Pel seu estudi hi aniran passant grans senyoretes de la burgesia catalana que, sense saber-ho, seran el goig dels lectors de la premsa londinenca, però encara serà capaç de participar en una obra noble. De la més impensada desaparició escènica, com en els miralls vells i remots del Tibidabo, en brollarà la veritat.Tots els protagonistes d'aquesta gran mascarada estan destinats a dansar com titelles en una opera que s'està preparant amb la connivència de Fructuós Canonge, el Merlí català, i la bella Misericòrdia. Susanna Rafart (Ripoll, 1962) és autora d'una obra poètica imponent que li ha fet merèixer, entre d'altres, els premis Carles Riba i Cavall Verd, o el Crítica Serra d'Or per obra narrativa. Amb aquesta novel·la broda una de les seves peces més perfectes i llança tot un repte de bibliòfil.
