Gairebé un milió de dones van combatre a les files de l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aquest llibre reuneix el record i la memòria de centenars d’elles, dones que no només rescataven i cuidaven els ferits, sinó que també eren franctiradores, feien esclatar bombes i mataven els seus enemics.Una part de la història que sovint s’ha omès en els relats de guerra, i que Aleksiévitx recupera en aquesta obra testimonial. Per primer cop, aquestes dones relaten la part menys heroica de la guerra: parlen sobre la brutícia i el fred, la fam, l’angoixa, la violència sexual i l’ombra omnipotent de la mort.
ONA-REC
El 31 de maig de 1948 va néixer a la ciutat bielorussa d'Stanislav l'escriptora i periodista Svetlana Aleksiévitx, guanyadora del premi Nobel de Literatura el 2015.
Els seus llibres extraordinaris no els escriu amb paraules seves sinó amb records i sentiments de persones anònimes que han viscut moments terribles. Llibre a llibre, Aleksiévitx ha anat atresorant un monumental registre d'història oral sobre la tragèdia de Txernòbil, la guerra d'Afganistan, l'enfonsament de l'URSS, l'experiència de ser un nen durant la guerra o les dones que van prendre les armes per combatre el nazisme. Llegiu, per exemple, 'La guerra no té cara de dona' (Raig Verd) per descobrir-hi que les guerres no les van inventar les dones.
