Escriure un dietari ens permet retratar un moment vital, però també capbussar-nos en la memòria, en “l’eco que continua reverberant quan el so ja s’ha perdut”. Si el so es perd en la distància, la memòria l’amplia i el modifica. En aquesta ocasió el so és el retorn: tornar a casa després d’anys d’absències i trobar-hi novament les peces per a reconstruir allò que hi vam deixar. No som els mateixos, la ciutat i els amics han canviat, jo també. Hi ha rostres del passat que a poc a poc recupere, llocs, paisatges, vivències, tot un mosaic de composició complexa al qual se li han remogut moltes tessel·les. Cal anar ajustant-les amb paciència i comprensió. La inquietud, paraula que dona títol al llibre, vol dir desassossec o neguit, incertesa, però també curiositat, deler de conèixer, guspira de viure.
