A Papers privats, Enric Bou va escriure que, en el seu primer diari, "Mentre parlem Enric Sòria ha sabut fixar les dèries, neures i m ancances d'uns anys -des de 1979 a 1984- plens de fets i sentits. Que ho són, d'importants, per a la seva formació, en els inicis de la vida intel·lectual i afectiva en la plenitud, però que també ens serveixen per a un retrat d'interessos de grup, en un principi des d'una perspectiva valenciana, però tot seguit des d'una més global, més enllà, fins i tot de l'àmbit lingüístic, i que li servei x per fer un tapís generacional".