La il·lustració de la coberta és una interpretació del mapa del món d’Opicinus de Canistris, 1296-1300. L’original és molt interessant, no solament per la data, tan primerenca, en que fou dibuixat, sinó també pel que representa. En una primera vista hi ha la Mediterrània, però cal girar el mapa 90 graus i ens apareixen més suggerències. És uncartulari simbòlic, que transparenta l'atracció d'Àfrica -representada per un home d'edat, vestit com un monjo- quasi flairant Europa -una dona jove (no porta vel) seductora-.Les costes medierrànies estan tan ben delimitades, aspecte que denota el coneixement profund i exhaustiu del litorals del Mare Nostrum. En constrast, l'Atlàntic es desdibuixa, apareix una Anglaterra mig suposada, poca cosa més, res del nord d'Europa, dels països bàltics, ni de Flandes. La centralitat del món es condensa, doncs, a la Mediterrània, en anys on poc se sabia dels oceans: l'estret de Gibraltar s'aconseguí traspassar el 1285; per tant, l'obra de Canistris relata la idea del món a l'època, l'únic món conegut: la Mediterrània.
