Un demiürg eixelebrat ha arrencat les pàgines d’un llibre, les esbocina i les llença a l’aire. Aquest llibre és una biografia, la d’en Crab. Una altre demiürg trapella, l’escriptor, recupera alguns fragments de l’escampadissa i escriu un nou llibre. El resultat és la nebulosa del cranc, i va dels estèrils esforços del seu protagonista per construir una biografia. O, al·ludint al títol del llibre, per donar forma a la nebulosa que porta el seu nom.Entre tant de desgavell, assistim als continuats fracassos d’en Crab per trobar algun sentit a alguna cosa i per encaixar en el motlle de la realitat i com se la imagina. Paradoxalment, com que és completament aliè a la realitat i sempre va errat, és capaç d’imaginar noves realitats i nous mons. En Crab només sap apropar-se a la realitat a través de la mimesi, i el resultat de la seva desfeta, (sense aquesta primera coma) és, en algunes ocasions, els arabescos de les ales d’algunes papallones i, en altres les protuberàncies grotesques d’alguns escarabats.Com si fos un gargot d’un avatar de Beckett, La nebulosa del cranc explora els temes de la tortura de la consciència i la dialèctica entre integració/evasió de la realitat, i ho fa jugant amb una una narrativa lúdica, enrevessada i entremaliada, que sembla demanar-se si les immenses preguntes humanes valen més que la migdiada d’un gat al sol d’una tarda d’estiu.La nebulosa del cranc va guanya el premi Fénéon l’any 1993.
