La pagesia i la lluita de classes és probablement un dels textos més interessants, a la vegada que desconegut, de la producció crítica de la dècada de 1970. Escrit en un moment de conflictes socials d'alt voltatge, però des d'una posició militant i intel·lectual genuïna respecte de les dominàncies acadèmiques i mediàtiques del moment, el seu plantejament repta tant la pagesia com l'esquerra en els seus esquemes habituals. Quan la mundialització de les relacions de producció i els processos d'acaparament i concentració de la terra ja transformaven profundament la vida camperola, Bernard Lambert va proposar un canvi radical de perspectiva sobre la posició pagesa dins del capitalisme i els seus conflictes socials. Va qüestionar la cosificació històrica de les comunitats agrícoles com a un mer subjecte petitburgès per part de l'esquerra, com a una de les febleses dels projectes emancipadors; i alhora va alertar del replegament pagès sobre si mateix davant la seva crisi històrica, mitjançant el corporativisme, el cooperativisme acrític amb el marc capitalista o el populisme agrari.
