La paraula en el vent és un poemari publicat el 1914 per Josep Carner que representa una fita fonamental en la història de la literatura catalana. Aquesta obra, considerada l'inici de la poesia catalana moderna, va revolucionar el gènere en situar-lo al centre de la modernitat europea, al costat de figures com Valéry, Ungaretti o Eliot.
El llibre reuneix 65 poemes estructurats com una "història planyívola d'amor" que explora dos eixos temàtics interconnectats: el cicle vital de l'home i el de la naturalesa. Des del pròleg Veu de recança, on el jo líric demana amor a la dona a la primavera, fins als darrers versos que evoquen l'acostament a la mort, el poemari examina la condició temporal de la consciència humana i les relacions entre l'individu i el seu entorn.
Una obra que transcendeix el seu temps
Carner defensa la forma convencional —sonets, cançons, balades, silves i alexandrins— com a eina per donat sentit al món, tot reformulant la tradició amorosa occidental amb influències que van des dels trobadors i Petrarca fins al romanticisme anglès. La fugacitat de l'amor, el pas del temps i el lament per la pèrdua són temes que ressonen amb la mateixa força avui que fa un segle.
Aquesta edició d'Edicions 62 recupera l'obra original d'un poeta que va saber convertir la paraula en el suport d'una realitat amorosa canviant i efímera, demostrant per què La paraula en el vent continua sent una lectura imprescindible per a qualsevol amant de la poesia.
