Els personatges d'aquest llibre estan creixent. O potser no s'adonen que ja han acabat de créixer. Entre l'adolescència i els trenta, les veus que poblen _La part fàcil_ estan aprenent a conviure amb sentiments de culpa que no els pertanyen, amb vergonyes paralitzants, amb secrets familiars vells o recents... S'enfronten a circumstàncies i esdeveniments greus però en cap cas excepcionals: l'explotació laboral, la lenta descomposició d'una amistat, la mort inesperada, la malaltia mental... Hi ha un cert estranyament amb la realitat i una dificultat per comunicar-se que travessen la vida quotidiana dels personatges i donen al recull un aire líric, d'emocions profundes, de sentiments primigenis. Amb una escriptura subtil i emotiva, empàtica, Ismael Ramos mostra les esquerdes que s'obren en les relacions humanes. Sovint, els personatges no saben què fer amb les seves vides. Ben bé, com tots nosaltres. TRADUCCIÓ D'EDUARD VELASCO
