"La quinta essència de la pols m’ha suggerit alguna d’aquellesimatges amb les quals intenten d’explicar-nos la física de lespartícules: elements oscil·lants, carregats de forces que escontraposen, que s’equilibren, que es construeixen i es desfan,eteris, en una mena de ball infinit, misteriós, potser fins itot indiferent a res que no sigui l’obediència a aquestes lleismagnífiques i, al capdavall, inútils. L’autora, reblada de consellspopulars, resumeix en una sentència les elucubracions de lesgrans figures literàries sota l’advocació de les quals posa elrecull, tot aprofitant per fernos una picada d’ullet i mostrar, alcostat del seu encuriosiment, el seu racionalisme escèptic i unpunt sorneguer" (del pròleg de Francesc Parcerisas).
