En una Barcelona que es devora a si mateixa, quatre personatges -Jonàs, Judit, Djamila i Amèlia- afronten les fragilitats metropolitanes compartint les seves revoltes singulars. Els treballs precaris, els amors vulnerables, els combats incerts, els viatges que transformen, s'enllacen així amb les lluites de carrer i les places ocupades, però també amb el Mèxic rebel, la insurgent Cabília o les banlieues de París en flames. Entre totes, ordeixen la revolta col·lectiva, alimentada per la memòria de la ciutat obrera i llibertària, pels compromisos vitals, per les amistats indestructibles, per la recerca de noves formes de relacionar-nos. La revolta, doncs, no com a proclama o abstracció ideològica, sinó com unes vides mancomunades i dignes de ser viscudes.
