A La sala d’espera tot gira al voltant de l’encontre fortuit de tres personatges en un sanatori (manicomi?) que es converteix en espai mental i metaforic, un no-lloc de blancor antiseptica inquietant en que les tres veus visibles (més una d’invisible), situades a la periferia, esdevenen un altaveu d’una lucidesa espaterrant. Una sala d’espera sense esperança on hi té lloc l’exploració de l’absurd de la vida mundana, la indigestió dels sentiments humans, la certesa en l’escepticisme i el desvirtuament de la raó.Un text de dialegs enginyosos i monolegs delirants; de to amargant i profundament ironic. De la riota sorneguera al cinisme distingit passant per un sentit crític amb punteria i sense concessions.La sala d’espera és un balsam.És l’atzucac de la consciencia.La ruina de la comedia.
