L’anomenada, per la historiografia tradicional, Sardenya aragonesa va començar oficialment a Roma el 4 d’abril de 1297, quan el papa Bonifaci VIII, per tal de deslligar el nus –intricat i antanyàs- de la Guerra de les Vespres i llevar una de les causes principals de la lluita entre Pisa i Gènova, acomplí «motu propio» dos actes en un: creà un hipotètic «regnum Sardiniae et Corsicae» i l’infeudà nominalment al català Jaume II, rei d’Aragó i de València, comte de Barcelona, qui, per a fer-se’n càrrec, havia de conquerir-lo.
En l’episodi que ara reeditem, Casula escriu: «si avui Catalunya i Sardenya no són sinó dues meres regions pertanyents a dues Nacions que molts encara senten com a estranyes per orígens, llengua i cultura és perquè els dos Països, a l’edat mitjana, es combateren i s’occiren recíprocament».
