Per a lesquerra política, la gent de Hunter són la gent ignorant i mal informada. Per a la dreta triomfant són la gent bruta i les deixalles de la classe obrera. La solidaritat de la púrria és en part una autobiografia i en part una meditació sobre el trauma, la identitat i la classe. És un cop de puny implacable a la cara de la política respectable, però sobretotés una articulació del cor ple de contradiccions dels cretins que viuen entre la púrria del Regne Unit. Un dels principals motius que tinc per escriure tot això és que és en les coses concretes on veiem més clarament com opera el sistema de classes. Les similituds prenen vida en les coses concretes. Nestic fart de que no es parli dels llocs que jo conec millor i de que quan sen parla, sen parla en termes generals, els llocs i les persones que hi viuen sinfantilitzen, es demonitzen i se les tracta amb condescendència: es redueixen les seves complexitats per al consum fàcil, per tal de generar delinqüents o caritat. Mentenc a mi mateix com una contradicció i entenc els meus barris com a contradiccions. Les zones del Regne Unit on hi ha alts ni
