La teologia feminista és un concepte nascut a finals del segle XX però amb arrels antigues, des que existeix la confrontació entre el «discurs públic sobre les dones» i «l'experiència de Déu de cada dona». L'obra situa la teologia feminista en el marc de les teologies crítiques o de l'alliberament, i recupera una sèrie de pensadores i teòlogues que, des del naixement de la modernitat, han criticat l'exclusió de la dona de moltes funcions eclesials i han defensat el seu accés a l'ensenyament superior.
La teologia feminista es una teologia critica. El camí de la teòloga o teòleg feminista és, doncs, necessàriament, un camí de lluita o de reivindicació, però això no vol dir que hagi de ser només un camí de lluita o de reivindicació. No ho és. És alhora, i des del cor mateix del seu compromís, camí de gratuïtat, de do, de sorpreses i regals inesperats, de descobertes que eixamplen cada vegada més l'horitzó inicial.
