El 1418 es creava la Generalitat Valenciana, la més alta institució representativa del regne de València durant l'època foral. En realitat, la Diputació del General, el nom original de la institució, havia començat a configurar-se molt abans, però no va ser fins les corts de 1418 que es va constituir com un òrgan permanent, amb una estructura administrativa i unes funcions clares i definides. Aquesta diputació permanent de les corts representava el conjunt dels habitants del regne de València, i se la coneixia habitualment amb el nom de Generalitat. La seua existència es prolongà fins a començaments del segle XVIII, quan va ser abolida, junt amb les altres institucions valencianes, pels decrets de Nova Planta. Finalment, i en el marc de l'Estatut d'Autonomia de 1982, es va recuperar el nom de Generalitat per a designar el conjunt d'institucions de l'autogovern valencià. Amb motiu de l'efemèride, les universitats públiques valencianes van rebre l'encàrrec de la Generalitat d'organitzar un congrés internacional sobre la història de la institució. El congrés reuní més de cent vuitanta investigadors d'universitats europees i americanes, les intervencions dels quals aportaren nous coneixements i també noves reflexions tant sobre la Generalitat Valenciana, com sobre altres conceptes i temes claus relacionats. Aquest primer volum de la sèrie recull els parlaments de naturalesa protocol·lària o acadèmica que es pronunciaren en les sessions institucionals del congrés, junt amb el programa i una crònica de les activitats que s'hi van dur a terme.
