La vida, per sobre de tantes coses, acaba manant sempre. I és aquesta la idea que sobrevola en cada un dels cinc relats, autèntiques nouvelles, d'aquest llibre. Cinc contes que exploren quines són les capes de la realitat, en totes les direccions, per intentar saber què oculten. Una pèrdua que fa molt de mal, enmig d'una guerra, a causa d'una altra guerra que potser no és la mateixa i és més íntima. Persones que es busquen, es mouen i al final es troben, en un moviment que és sobretot vertical. Jardins i textos perduts que s'ofereixen a qui els vulgui treballar. Una dona que posa els seus pensaments al forn per veure si s'acaben convertint en alguna cosa que es pugui menjar i que al final... Un reconeixement personal que obre les portes del futur enmig del bosc. Cinc contes que exploren quines són les capes de la realitat, en totes les direccions, per intentar saber què oculten. La vida té lleis pròpies, i la bona literatura acaba abocant els seus protagonistes a buscar i remenar possibilitats que d'entrada ignoren. Núria G. Caldés modula a la seva manera aquesta idea, i segons escriu Àlex Broch al pròleg, «els contes són clares apostes per la vida. De les no tan petites tragèdies de la quotidianitat es fa una afirmació de vida segurament perquè es vol i es necessita creure en la vida». Els personatges es necessiten, s'exploren, i de vegades es troben.
