L’obra mestra de Georges Perec i un llibre de culte que entronca amb la Divina Comèdia de Dante el Decameró de Boccaccio i l'Ulisses de Joyce.
Escriptor d’enginy i investigador del llenguatge, Georges Perec, que és una de les referències més importants de la literatura francesa contemporània, va obtenir l’any 1978 el premi Médicis amb aquesta novel·la.
Un edifici de París fa de marc a les històries que formen el gruix d’aquesta novel·la singular: una novel·la de novel·les i un tramat narratiu en forma de puzle que Georges Perec (1936-1982) va treballar per espai de nou anys. Els seus 99 capítols —com la Divina Comèdia— passen amb humor i enginy per totes les estances i racons de l’edifici, del soterrani a les golfes, i n’expliquen els inquilins d’ara i abans, els objectes, les històries, les músiques i llibres… que s’entrecreuen prodigiosament. Un exercici d’encaix i d’ànima totalitzadora que té, com a referents de noblesa, títols cabdals de la literatura universal com el Decameró, els Contes de Canterbury, o bé Les mil i una nits.
