La proclamació neoliberal de la llibertat es manifesta en realitat com un imperatiu paradoxal: sigues lliure. Domina una economia de la supervivència en què cadascú és el seu propi empresari. El neoliberalisme, amb els seus desinhibits impulsos narcisistes del jo i del rendiment, és l'infern de l'igual, una societat de la depressió i el cansament composta per subjectes aïllats. Els murs i les fronteres ja no exciten la fantasia, ja que no engendren l'altre. Tenint en compte que l'Eros es dirigeix envers aquest altre, el capitalisme elimina l'alteritat per a sotmetre-ho tot al consum, a l'exposició com a mercaderia, intensificant així la pornografia, ja que no coneix cap altre ús de la sexualitat. Desapareix així l'experiència eròtica. La crisi actual de l'art, i també de la literatura, pot atribuir-se a aquesta desaparició de l'altre, a l'agonia de l'Eros.
