L’estiu del 1940, els tres germans Wilson —la Carey, el Charles i el Paul— marxen fora de Londres per anar a passar una llarga temporada amb la seva tia Beatrice, que viu en un poblet remot. Un bon dia, passejant pels afores, descobreixen que una veïna, la senyoreta Price, està ajaguda enmig d’un camp perquè s’ha fet mal al turmell i no es pot moure. Aleshores, el més petit dels tres, en Paul, diu que no el sorprèn gens que s’hagi fet mal, perquè cada nit la veu intentant volar sobre una escombra, com fan les bruixes, i la veritat és que no se’n surt gaire bé. Tots tres l’ajuden a anar a casa, i és allà on la Carey li pregunta en confiança si realment és una bruixa, a la qual cosa la senyoreta Price no dubta a respondre que de moment encara no, però que està seguint un curs de bruixeria per correspondència d’allò més complet. I per demostrar-ho, davant la sorpresa dels germans, la senyoreta Price fa un encanteri a un pom de llit que en Paul porta a la butxaca, i els diu que podran utilitzar-lo quan vulguin perquè el llit voli i els porti a qualsevol lloc del present o del passat.
