Narrar-nos per existir.Dissenyar un plànol,Alçar-nos amb un relat,Fer-nos de paraules i ser vers en essència.Reformar-nos fins que ens definim.Que ens corrompin el relat,Ser discurs degradat, ser dissertació corrupta,Una veu més per derrocar.L’anomalia estructuralO veure prostituïda cada línia del plànol.Ser el Jo inquilí d’un edifici humit i esquerdat, Fet de badalls i esquitxat,Clivellat i escrostonat.Prendre la paraula Contra el relat que ens bada I derrocar-lo.Laia Maldonado Llobera (Coma-Ruga, 1997), feta a parts iguals d’aigua salada, sol i ecosistema litoral, té un humor com les marees. Estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i Història a la Universitat de Barcelona i continua aprenent a pensar, a rebel·lar-se i ser tossuda. Ha inclòs poemes a les antologies Poesia Bloom (AdiA Edicions, 2018) i Liberoamericanas: 140 poetas contemporáneas (Liberoamérica, 2019). Fundadora i militant de l’ONG Un Llapis per Ghana, allò que li treu la son reposa en un altre continent: les mans que sostenen el llapis amb què escriu viuen en un orfenat de Ghana on duu a terme, juntament amb el seu equip, un projecte de cooperació internacional. Es manté en constant moviment rere un únic lema: no fer res per inèrcia. Diu que haurà triomfat si quan mori no ha estat màquina.
