Ramon Llull va proposar, a la segona meitat del segle xiii, un nou artefacte epistemològic, l’Art, una ciència universal l’ús de la qual havia de permetre, al seu entendre, de superar les anomalies que detectava en la ciència escolàstica del seutemps. Per fonamentar i legitimar la seva proposta va jugar amb algunes de les cartes que li oferia la mateixa escolàstica.