L'auca del senyor Esteve és una de les obres cabdals del modernisme català, escrita per Santiago Rusiñol i publicada el 1907. Aquesta novel·la singular, que juga amb el format de l'auca tradicional catalana, ofereix una mirada crítica i irònica sobre la burgesia menestral de Barcelona a finals del segle XIX.
L'obra segueix la vida de la família del senyor Esteve, propietaris de la botiga de vetes-i-fils «La Puntual» al barri de la Ribera, estructurada en 27 escenes que narren tres generacions. Des de la infantesa de l'Estevet fins a la seva consolidació com a botiguer perfecte, i finalment el conflicte amb el seu fill Ramonet, un artista rebel que rebutja heretar el negoci familiar. És una història sobre tensions generacionals, ideals artístics i la transformació de Barcelona.
Una sàtira del modernisme català
Amb dibuixos de Ramon Casas i rodolins de Gabriel Alomar, Rusiñol utilitza l'obra com una mena d'autobiografia parònica, on confronta la seva pròpia rebel·lia artística contra la burgesia de la seva època. El senyor Esteve simbolitza les mires estretes i el sedentarisme menestral, mentre que Ramonet representa l'esperit modernista i la recerca de llibertat creativa.
Apta per a lectors de literatura catalana clàssica, clubs de lectura i estudiants del modernisme, L'auca del senyor Esteve és una lectura imprescindible per entendre la societat barcelonina de principis del segle XX i la màgia del llenguatge rusiñolià.
