Anna Aguilar-Amat esdevinguda una no-Ginebra ens escriu aquest nou llibre de poemes en forma epistolar des de l’illa d’Avalon. Avalon és el centre neuràlgic del món femení, la casa de la dona, el matriarcat existent quan es tanca la porta, ningú et veu i hi tens els fills a dins. Un regne femení, singular, quotidià, on les mans tallen verdures i cuinen, el briks són a la nevera, hi ha boles de gelat de maduixa, pastissets de Cropan, pilotes fetes amb paper rebregat, selfies a la platja; on el món exterior aporta imatges que hi circulen sense atrafegament i on el desig i l’amor són llocs i noms perduts a la geografia dels mapes a més de 8.000 km de distància. Amb curioses similituds amb l’imaginari poètic de joves poetes nord-americans actuals com Btitanny Wallace, Richard Chien, Noah Cicero, Tao Lin o Megan Boyle, Aguilar-Amat construeix un poemari on poesia i bellesa es veuen destronades per necessitat i per una vida portes endins excessiva. Perquè, com diu l’autora: “Allò bonic d’aquest poema és que permet que / el poema més bonic del món encara pugui / néixer. / En qualsevol moment. / En qualsevol moment.”DOLORS MIQUEL
