«Una de les coses més admirables de la pintura catalana d ara, que ho omple tot de colors, perquè en té més que una florida, és que creix i neix sola al mig de Catalunya sense cap mena de protecció, com si fos un vol d orenetes de la primavera catalana, que fan niu als terrats de les cases, que és allí on els pintors hi tenen els tallers, perquè el seu art vol llum i hi anessin posant i covant els ous de la inspiració que l acompanya, que quan esclaten ho omplen tot de claror, com el sol i la lluna, com si el rovell que és groc com l or i la clara que és blanca com la plata, fessin una truita de llum fregida amb l oli de la pintura que unta els pinzells, les teles i les visions que tenen, perquè els pocs que hi som aficionats de debò, ens la mengem amb els ulls, que són les boques que s obren i es tanquen per empassar-se la claror del sol, que és el rovell de l ou, la de la lluna, que és la clara i la de les estrelles que són la sal de la claror.»
