Aquesta obra no sols és l’exposició sistemàtica i documentada de les úniques Corts celebrades al Regne de València durant el regnat de Felip III, sinó que també reflecteix un moment fluid de les relacions del regne amb la monarquia i la influència del duc de Lerma com a favorit reial. Aquests nous aires d'entesa foren aprofitats pel monarca per a obtenir una bona contribució econòmica i recompensar la noblesa valenciana, sense comprometre els seus interessos polítics encaminats vers l’autoritarisme. Així mateix, les Corts de 1604 responien a la necessitat del país de normalitzar la seua vida pública i de canalitzar, dins del marc institucional, el diàleg amb la monarquía, després de dinou anys sense celebrar-se Corts i de sofrir una sistemàtica política antiforal per part dels virreis de Felip II. En definitiva, en aquesta assemblea tots van jugar favorablement les seues cartes, excepte el poble, que quedà endeutat per molts anys.
