A Les Encantades l’autor parteix d’un material que coneix de primera mà, perquè quan era jove (cap als trenta anys va deixar de viatjar), un vaixell balener on ell era un mariner més va fer escala a les illes Galápagos (1841). Diria que empra la informació que en va aplegar per fer un retrat simbòlic d’aquest indret que ens endinsa en les profunditats de la psicologia i la sensibilitat humanes d’una manera vigorosa i fascinant, per com tenyeix de sentiment ―lúgubre, deprimit― la descripció d’una part de la natura mineral i zoològica de les illes. Efectivament, els atorga una transcendència espiritual tan intensa que no sabem si provoquen la nostra reacció desesmada els objectes i la vida trista dels objectes que ens explica Melville, o la nostra pròpia tristor, que el text potser només es limita a recalcar.
