Les falles i el València CF s’han convertit en dos dels eixos vertebradors més importants de les nostres terres, i han anat de la mà en alguns cicles econòmics. Moltes vegades a conseqüència de la vinculació directa entre dirigents de l’equip i d’alguna de les comissions més boiants de la ciutat. També han patit greument les crisis viscudes i s’han vist obligades a reinventar-se i adaptar-se a les noves circumstàncies. Són dos realitats que s’han perfilat com a formes d’entendre una veritat social tan paradoxal com la valenciana, amb la manifestació pública de les connexions amb un valencianisme temperamental.El segle XX ha estat marcat per enormes transformacions socials, des de l’economia a la política, de la població a les expectatives i horitzons. L’hegemonia assolida per les falles i el futbol en l’àmbit popular ha facilitat plantejar relats d’identificació massius. Resseguir les relacions entre estos fenòmens ens permet revisar les evolucions urbanes del cap i casal, i els canvis de mentalitat col·lectiva en cada època.Els gustos populars en ocasions reprodueixen les convencions que interessen a les elits socials, mentre que en altres moments mostren una tradició irreductible d’impulsos anàrquics. La sàtira, la crítica i els somriures sorneguers sovint són el refugi de tendències populars que mantenen el seu vigor fora dels rituals oficials. Tant les falles com el València CF juguen i han jugat un paper emblemàtic, més o menys encertat, d’un poble que arrela en el territori valencià i estableix ponts entre la diversitat de pensaments i impulsos de la societat que compartim.
