Avui dia encara és poc el que sabem sobre les característiques específiques que va revestir el desenvolupament d'una fiscalitat pública als estats de la Corona d'Aragó. I tanmateix el coneixement de la fiscalitat de la Corona d'Aragó al segle XV pot ajudar a comprendre com va preparar-se i afermar-se materialment la posterior posició preeminent de l'imperi dels Àustries en un dels territoris que en formarien part. A més aquesta temàtica esdevé de gran interés en allò relatiu al funcionament concret d'un Estat en l'època baix-medieval. La iniciativa reial resultava decisiva de singular importància -com en el cas d'Alfons el Magnànim- a l'hora de recaptar els recursos per a satisfer les necessitats financeres de l'Estat. L'habilitat i la personalitat del monarca eren requerides, sobretot, quan es tractava de negociar un subsidi amb l'Església o amb les Corts o quan calia obtenir una concessió creditícia, partides financeres, ambdues, que no estaven sotmeses a cap restricció jurídica.Aquest llibre analitza sistemàticament l'organització i la historia de l'administració financera dels estats de la Corona d'Aragó al segle XV, de les càrregues que havien de suportar, de la naturalesa de l'aparell financer i les seues limitacions, dels ingressos ordinaris i ocasionals i la seua problemàtica recaptació, de les contribucions de l'Església i el recurs al crèdit i, en fi, de la complexa pugna entre el rei, els estaments i les Corts per a ajustar uns ingressos que constituïen la base de l'acció de la Corona.
