Claude Laurent, un rellotger parisenc nascut el 1774, va aconseguir el que semblava impossible. Els coneixements tècnics que posseïa, així com el seu domini dels diferents materials, el van portar a idear una flauta de concert, construïda amb vidre i plata, immune a les alteracions que experimenten els instruments de fusta amb les variacions atmosfèriques. Però Laurent va anar encara més lluny i va dissenyar una flauta de qualitats tècniques i musicals excepcionals que presentava, alhora, una elegància i bellesa que va captivar músics, tsars i emperadors, Napoleó Bonaparte entre ells.
La flauta de vidre va ser la representació de l’esperit d'un temps de la seva època, i va conferir un aire més intangible i evanescent, si és possible, a la més etèria de les arts. D'altra banda, el genial prototip de Laurent va introduir una nova sonoritat, així com nombroses innovacions tècniques, entre les quals destaca el sistema de fixació del mecanisme per mitjà de platines i pilars, tan crucial per a l'evolució dels instruments de vent-fusta encara vigent als nostres dies.
