Edició bilingüe.
Pocs llibres han marcat tant com Les flors del mal la història de la poesia. Charles Baudelaire, un dels primers que van usar la paraula modernité, inaugura una manera d’entendre, d’escriure i, fins i tot, de llegir la poesia en els nous escenaris de la gran ciutat. Quan el llibre es va publicar, el 1857, va ser condemnat i censurat per ultratges a la moral. Baudelaire va respondre afegint-hi uns poemes extraordinaris i tornant-lo a publicar, ja consolidat com una genial combinació de classicisme formal, novetat expressiva, refinament sensual i continguts trasbalsadors. No se li va perdonar que retratés el mal tan implacablement, però Baudelaire, amb una voluntat artística obsessiva, va convertir el fang de la vida en or poètic i bellesa perdurable.
La present edició va aparèixer al 2021, l’any del segon centenari del naixement de Charles Baudelaire (1821-1867). L’esplèndida traducció del poeta Pere Rovira, impregnada d’esperit baudelairià, es intensament propera a la forma i al fons del text francès, i respecta estrictament les indicacions de Baudelaire pel que fa a l’organització i al contingut del llibre. També restitueix al seu lloc original els poemes prohibits pels tribunals.
ONA-REC
El 9 d'abril de 1821 va néixer el poeta Charles Baudelaire, que va desplegar una intensa vida bohèmia, plena d'excessos i diversió. Als 46 anys, finalment, va poder reposar en ser enviat a la tomba per la sífilis. L'abraonat Baudelaire tenia trenta anys quan va crear la poesia moderna, és a dir, la poesia tal i com l'entenem avui, deslligada de les arrels líriques i bucòliques medievals, fent-la prou sincera com per expressar la vivència buida i enrarida dels habitants de les ciutats modernes.
L'obra emblemàtica del poeta maleït és 'Les flors del mal' (Proa) publicada el 1857 que va ser de seguida considerada immoral. La poesia, segons la legalitat francesa vigent, no havia de lloar la brutícia, no podia pretendre convertir el fang en or.
