La classificació persona amb intel·ligència límit o borderline s'aplica a persones que apareixen instal·lades en una mena de zona intermèdia entre el que es "normal" i el que està "per sota del normal". No tenen trets físics que els defineixen i, sovint, sols poden ser reconeguts per semblar intel·lectualment "lents", "curts", "poc àgils", etc. Però, especialment, tots mostren un mateix "símptoma" que revela i resumeix la seva anomalia: fracassen. És la seva incompetència a l'hora de resultar satisfactoris per al sistema escolar, per al mercat de treball i per a les relacions socials en general el que acaba justificant un etiquetatge "científic" que els marca com a víctimes d'una patologia psiquiàtrica relativament recent, una desviació que reclama un tractament sanitari, pedagògic, laboral i polític excepcional. Els borderline passen així a esdevenir no pas éssers humans que són a la frontera, sinó la mateixa frontera vivent que separa l'acceptable de l'inacceptable, l'integrable de l'exclusiu. La seva tasca consisteix a esdevenir terra de ningú, una franja indefinida la funció de la qual és assegurar que el pas entre el normal i l'anormal no sigui massa abrupte; garantir que aquests dos universos incompatibles mai no arribaran a fregar-se; vigilar que aquells que han estat expulsats o no admesos en el sistema social es mantindran en tot moment a una distància prudencial; evitar a tota costa que els "normals" i els "altres" puguin arribar algun dia a confondre’s i a confondre’ns.
