Daniel Arbós torna a la novel·la de la mà d’un antiheroi fatalista i hilarant
A punt de morir de la manera més imprevisible per a algú com ell —esclafat per un d’aquells hipopòtams tristament famosos per tenir l’origen en el zoològic privat del narco Pablo Escobar—, el nostre protagonista fa un repàs de la seva vida i les decisions que l’han dut fins a aquesta situació fatídica. Amb vint-i-cinc anys i fill d’una de les famílies més riques de Barcelona, no s’ha sentit mai integrat al seu món. No té grans ambicions ni projectes. Per a ell, la vida normal ja és prou difícil per complicar-la amb experiències emocionants, però sense voler sembra el desastre per allà on passa: amb els pares, amb l’amor de la seva vida, a la Facultat de Biologia, a l’empresa o en les relacions interessades i hipòcrites amb altres famílies milionàries de Barcelona. Fins que troba una certa pau treballant en un cinema en decadència poblat per personatges insòlits i memorables.
Daniel Arbós ha creat un antiheroi fatalista i hilarant, deutor de Wilt i Ignatius Reilly, i, amb Les males decisions, dona una novel·la contemporània i fresca, impossible de deixar i que no estalvia càrregues de profunditat sobre la cultura de l’èxit, les trajectòries vitals coherents i imparables i els atzars que governen la nostra vida mentre, inevitablement, fem altres plans.
